Marbre que ets pàlid als ulls
fred al tacte
silenciós a les orelles
d'olor insípida si l'ensumes
i si el llepés no és dolç ni salat
d'efímer a etern si el treballes
com l'amistat que es forja lentament
entre topades i complicitats.
I si el buides del superflu,
esdevé allò que ja era:
bellesa i veritat, art...
una escultura que mai s'oblidarà
perquè viurà mentre hi hagi ulls que la contemplin
i ànimes que la recordin.
I aquest marbre ets tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada