El pas del temps i l'espai (la història i la geografia) marquen els límits del què han estat els homes, i per extensió els pobles en els quals aquests s'enquadren, o es desenquadren -que de tot hi ha en aquest món. Però si l'espai és relativament fàcil d'establir, físic i mesurable com és, el pas del temps és molt relatiu i les cronologies són sovint inexactes i falsificadores. L'espai no és tant sòlid com creiem ja que aquest espai sense homes a dins, no és res més què un erm sense vida, un desert arrasat per un cataclisme... En el moment en què aquest espai geogràfic o polític el projectem en el temps també parlem d'uns home que hi vivien, dins d'uns límits més o menys establerts, que van fer d'aquell espai la seva llar, l'esperança i la tristesa. Quan parlem d'Alemanya, de quina Alemanya parlem, de l'actual, de la de 1945, la de 1914 o la del 1750, quan no existia com a subjecte polític ni geogràficament definible. Però clar Alemanya com a subjecte no existeix ja que és una creació humana sense vida pròpia més que la d'universal creat pels homes. Maldecaps a què ens aboca la imprecisió, ambigüitat i diabolisme del llenguatge humà!
La història també és fugissera i esborradissa, ja que pot ser subjectiva i individual, alhora col·lectiva, universal o local -com saber quan acaba l'una i comença l'altre-. Els anglofons tenen dues paraules per diferenciar la story (conte o narració) i la History (els esdeveniments històrics humans), un veritable encert lingüístic fruit de la seva llengua senzilla, que no simple, i acuradament pràctica. Però què és la Història (en català ens hem de conformar amb una H majúscula per desfer equívocs)? Si fos aquest un tractat clàssic o medieval jo crec que la Història no és res més que el mirall on es reflecteixen els actes dels homes. Però en el segle XXI aquesta definició és antiga i arcaïtzant. Poèticament podríem dir que la Història és un huracà fascinant, ja que Història és un reguitzell de fets, idees i paperots vells, de triomfs i derrotes, èxits efímers i desastres persistents. La Història és la proclama de Napoleó als seus homes abans d'Austerlitz, , el gest furiós de Companys a la Monumental quan brogia a la multitud:¡ Madrileños, Cataluña os ama!, Lenin encoratjant els soviets abans de la revolta, les monges assassinades als convents, Brutus enfonsant el coltell al cos de Cèsar, les camises negres marxant sobre Roma...