Marbre

Marbre

Marbre que ets pàlid als ulls
fred al tacte
silenciós a les orelles
d'olor insípida si l'ensumes
i si el llepés no és dolç ni salat
d'efímer a etern si el treballes
com l'amistat que es forja lentament
entre topades i complicitats.
I si el buides del superflu,
esdevé allò que ja era:
bellesa i veritat, art...
una escultura que mai s'oblidarà
perquè viurà mentre hi hagi ulls que la contemplin
i ànimes que la recordin.
I aquest marbre ets tu.

Encuentro con Eros

Encuentro con Eros

Tus piernas inspiran versos, que fluyen livianos entre mis labios, como un aliento que poco a poco se exhala, como si a morirme fuera, de amor o de despecho mientras ellas, tus piernas, se alejan, te alejan, de mi y de mi aliento, de mis besos y de mis versos.
Oh liviana muerte, ven a mi y llévame contigo...