La freda pedra sembla moure's, com si una suau respiració acompanyés el descans del cavaller. Un coixi amanyaga el cap del senyor, però el rostre sembla tens, qui sap si un malson el turmenta.
Les mans plegades en pau semblen estar disposades a prendre l'espasa en qualsevol moment desafiant les lleis que separen la realitat de la fantasia. Les esques de la malla de l'ausberg són proves d'un combat que només el temps pot guanyar. El sepulcre roman buit, qui sap si sempre ho va estar, o si el senyor Bernat de Tous va aixecar-se un dia per reclamar els seus antics dominis.O potser el poble, enfollit d'odi i ràncúnia,va penetrar en les estances sagrades, amb les cares roges d'ira, i trencà l'etern repòs del cavaller...